dimarts, 17 de maig del 2011

Huynh Cong Ut (Nick Ut)

Avui us presento una imatge, que com tots haureu vist no és meva i que de ben segur tots coneixeu.

És, sense cap mena de dubte, una de les imatges que millor representa l' horror d' una guerra. Tant que, la seva publicació va supusar un punt d´ inflexió en la percepció dels americans sobre la guerra del Vietnam



La foto s'ha convirtit en un icona del S.XX.

El 1972, els combats entre el Vietnam del sur i del nord estaven concentrats en el poble de Trang Bang, prop de Saigon. Aquell día, dos avions sudcoreans bombardejaren amb "napalm i fòsfor blanc" el poble. Un grup de civils va fugir en direcció cap els periodistes, peró un dels pilots els va atacar.

Mentre corrían, amb les cremades provocades per les bombes químiques i l' horror en els seus rostres, els periodistes van aprofitar per fotografiar-los. I just quan la majoria d' ells es quedaven sense rodet, Huynh Cong Ut, més conegut com Nick Ut, va continuar fent fotos amb la seva segona càmera. Va ser llavors, quan va veure a la nena que corría cap a ell, cridant de dolor i amb la seva Leica M2 va inmortalitzar el moment i el va convertir en llegenda.

El mateix Nick Ut, junt amb altres periodistes, li van donar aigua, la van tapar i la van portar a l'hospital.

En un primer moment l' editor de AP, la agència per la que traballava el fotògraf, va refusar la foto, per mostrar un nu. Per sort, el cap de l´oficina va convèncer al seu jefe perquè publiques la imatge.

Al día següent va ser portada de diaris de tot el món. Va estar premiada amb el World Press Photo i va obtenir el Premi Pulitzer.

La nena, que en aquell moment tenia nou anys es deia Phan Thi Kim Phuc i encara segueix sent un símbol del que pot arribar a fer l'ésser humà amb la seva pitjor cara.

dilluns, 9 de maig del 2011

Caramellaires de la Catalunya Nord



Durant les festes de Pasqua, en moltes localitats del Principat de Catalunya, es formen colles de joves que recorren els carrers i masies del poble, cantant cançons de caire religiós i festiu i d'al•lusió a les persones de la casa on es canta o a l'obsequi que esperen rebre d'aquestes. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el que es recapta es fa una gran berenada.
A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua.