dimarts, 30 d’agost del 2011

La Barcelona onírica de Jean-François Rauzier

El Museo Diocesano de Barcelona acull la mostra 'Voyages Extraordinaires Barcelona' de l'artista francès Jean-François Rauzier. És la seva primera mostra a Espanya.

La mostra es composa de més de 30 obres monumentals, algunes d´elles inspirades en edificis i indrets emblemàtics de Barcelona com la Catedral, la Sagrada Família, la Pedrera, el Palau de la Música, l´antic Hospital de Sant Pau o el cementeri de Montjuïc.

'Voyages Extraordinaires Barcelona' és una invitació a explorar el misteriós univers de Jean-François Rauzier i a descobrir les desenes de referències que s´hi troben. Per exemple, a la peça sobre el Palau de la Música, Rauzier ha inclòs les imatges de compositors i músics de tots els períodes i estils musicals, des de Lady Gaga fins Bach, de Michael Jackson a Ray Charles, tots junts seguts al Palau de la Música. Aquesta obra constitueix un homenatge tant al carismàtic edifici modernista com a la música en general.



Rauzier és el creador de la 'hiperfoto', concepte que permet fer front a l´impossible: combinar allò infinitament gran amb el que és infinitament petit en una imatge, fora de temps. Utilitza una tècnica que consisteix en la creació d´una imatge mitjançant un collage d´entre 600 i 1.000 fotos, presses amb teleobjectiu i fusionades, clonades i mesclades digitalment.



En els seus 30 anys de professió, Rauzier ha explorat diferents camps de les arts plàstiques com la pintura, l´escultura, la fotografia, etc. S´ha enriquit a través de la pràctica de la fotografia publicitària i ha estat un precursor de la fotografia digital. En els seus inicis, per simular la il·lusió de la realitat, l´artista va haver de fer front a tots els límits inherents al material fotogràfic i tecnològic. Creà la seva tècnica mitjançant la juxtaposició, duplicació i el gir d´imatges mitjançant l´ús de programes informàtics, per lo que, a l´actualitat, li és possible crear impressionants fotos de més de tres metres de longitud i reproduir la visió humana amb major precisió.



L' exposició es pot veure fins el dia 11/9/11

dilluns, 29 d’agost del 2011

Alan Sailer



Curioses i espectaculars són les fotos que avui us presento. Pertanyen al fotògraf California, Alan Sailer, de 58 anys. Va començar a experimentar amb la fotografia d'alta velocitat a finals del 2008. Són instants impossibles de percebre per a l'ull humà, però que Sailer ha convertit en objecte del seu art.
Una bola de vidre trencant-se, en el moment en què és travessat per un petit perdigó de plom.



Unes ceres de colors, posades en fila, just quan hi fa impacte un altre perdigó.




Gomes elàstiques, tensades i sent travessades, o a punt de ser-ho.



Va donar a coneixer el seu treball obrint una pàgina a la xarxa social de fotografies Flickr on hi va començar a penjar els seus treballs. Ara ja té més d'un miler de fotografies, que han estat reproduïdes a centenars de webs de tot el món. La seva tècnica no és gens fàcil i ell mateix l'ha explicat en un vídeo. (que podeu veure fen clic al títol)





Al garatge de casa seva, al poble californià de Camarillo, hi té muntat el seu estudi. Una escopeta d'aire comprimit és la que dispara els perdigons, sincronitzada amb una càmera Nikon 40X i un potent flaix, de 0,5 microsegons de durada a una intensitat de 17.000 volts. De fet, el més important és el flaix, un model especial de fabricació casolana, dissenyat per ell mateix, enginyer de professió, a partir del disseny de Harold Edgerton, considerat el "pare" de la fotografia a alta velocitat. Una unitat de flaix fotogràfic normal emet un llampec que dura una mil•lèsima de segon, mentre que el flaix de Sailer és capaç d'enlluernar només una milionèsima de segon.
Això es el que li permet congelar qualsevol instant. L'objecte a fotografiar se situa a uns vint centímetres de l'objectiu de la càmera (tot i que pot variar la distància, segons l'efecte que vulgui obtenir). El flaix es dispara quan el perdigó, que surt de l'escopeta a 200 metres per segon, passa per un raig làser situat al costat de l'objecte a fotografiar. Per poder ajustar quan es fa la imatge, hi ha un circuit de retard ajustable. La càmera utilitza una velocitat d'obturació molt lenta. Per fer la fotografia, el garatge es queda en absoluta foscor, i mentre l'obturador està obert, el seu flaix il•lumina la imatge i permet capturar-la en l'instant precís. Sailer, fins i tot facilita els enllaços a dos manuals que ell va fer servir per fer el seu flash, ha fet un perquè, qui vulgui, es faci el seu propi flaix d'alta velocitat. Adverteix, però, que la altíssima tensió que dona el podria fer extremadament perillós en cas d'error.

Alan Sailer no para de fer experiments amb tota mena de coses, com ara boles de Nadal, fruites, vidres, joguines... ha aconseguit fotografies realment espectaculars, com la d'aquesta rosa, congelada i travessada per la petita bala de plom. O aquesta altra de l'impacte del perdigó contra una petita moneda d'un centau amb la cara de Lincoln. O la del perdigó partit en dues meitats exactes després de passar per una fulla d'afaitar. O la de la figura de Superman, no prou valent per no acotar el cap mentre el plom li passa per sobre... Sailer, fins i tot, s'ha fet un autoretrat que capta la seva cara just en el moment en què la bala trenca una bola de Nadal, que aguanta amb la boca.

Altres bons exemples de l'obra de Sailer: Una bola de Pare Noel, en el moment de trencar-se, un mirall a punt de ser perforat pel perdigó, una cadena de caramelets de xocolata, un cocodril "disparant" a una bola de Nadal plena de líquid vermell, un gerd travessat per la petita bala, un rellotge just en el moment de rebre l'impacte al vidre, una bombeta just abans de ser travessada pel perdigó, un rave just després de ser tocat, etc, etc...

De totes i cadascuna de les fotos, Sailer en fa comentaris a Flickr, explicant les circumstàncies en què s'ha fet, i rep les opinions dels usuaris. La seva obra es una de les més conegudes dels molts altres fotògrafs que es dediquen a les imatges d'alta velocitat. A aquesta xarxa social de Flickr es poden trobar un parell de grups, on comparteixen les seves fotos: "High Speed Photography" o "High Speed Photography 1/10000th Second Flash Exposure Or Faster".

Altres experiments, Sailer els ha fet disparant petites boletes de pintura, com les que es fan servir en el "paintball", i aconsegueix efectes tan espectaculars com aquest impacte sobre el teclat d'un ordinador.

L'únic problema dels seus experiments és que, encara que les imatges s'agafen en un instant, per preparar-les fa falta molt temps i molts assajos fins que no troba la foto perfecta... i a més a netejar la brutícia que deixa hi pot passar hores...




dimarts, 2 d’agost del 2011

Valentia




"Quina gatzara, quina delícia,
Causen al poble els braus sagals,
Quan gallardegen amb llur perícia:
Força, equilibri, valor i seny !

Visca, visca, visca !
Vénen d'Osona amb sa rústica orquestra,
Vénen de la plana per honrar nostra festa,"

Força

Equilibri